A continuació us expliquem el que podreu trobar als diferents apartats de la nostra Web:

• Presentació: Descripció dels apartats de la Web i definició de les Cambres Agràries.
• Resum de premsa: Resum dels articles de la premsa diària referents a temes agraris classificada per l'àmbit. Inclou resums de la premsa de tirada nacional així com premsa local. S'actualitza setmanalment.
• Resum de legislació: Resum de la legislació referents a temes agraris apareguda al DOGC, BOE, DOCE C i DOCE L. S'actualitza setmanalment.
• Llocs d'interès / Links: Relació classificada de diferents webs que poden resultar útils.
• Contacta'ns: Relació amb l'adreça, telèfon i correu electrònic de cadascuna de les Cambres Agràries de Catalunya.

Les Cambres Agràries

Definició:

Les Cambres Agràries (CA) són corporacions de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar pel compliment de llurs finalitats. Gaudeixen d’autonomia per a la gestió dels interessos i dels recursos que els són propis i exerceixen les funcions i presten els serveis que determina la Llei 17/1993, de 28 de desembre, de CA (DOGC número 1846, de 14-1-1994), aprovada pel Parlament de Catalunya. L’estructura interna i el funcionament de les CA es regeixen pels principis democràtics.

Les CA són entitats públiques, a efectes de la seva constitució, de la seva organització i del règim jurídic dels actes que, segons les lleis, tinguin la consideració d’actes administratius.

Tots els actes i les resolucions de les CA subjectes al dret administratiu són susceptibles de recurs, en el termini i amb els requisits que estableixin les lleis de procediment administratiu.

Regulació:

El legislador a través de la Llei 23/1986, de 24 de desembre, de bases del règim jurídic de CA (BOE número 312, de 30-12-1986) i la Llei, més amunt esmentada, 17/1993, de 28 de desembre, de CA ha regulat aquestes corporacions de dret públic com:

1).- Un instrument útil per a la celebració de les eleccions sindicals agràries. Tot i que les eleccions són a CA el resultat l’obtenen les organitzacions professionals agràries (OPAS)/sindicats agraris que es presentes a les mateixes mitjançant llistes tancades.

2).- Mecanisme per mesurar la representativitat de les OPAS/sindicats agraris a àrees territorials concretes. Així, per una banda, es consideren com més representatives, en l’àmbit de Catalunya, les OPAS que obtinguin el 10%, com a mínim, del total dels vots vàlids emesos en el procés electoral per a elegir els membres de les CA. Aquestes són les que exerceixen la representació institucional davant de les administracions públiques i davant altres entitats o organismes de caràcter públic que la tinguin prevista. Per l’altra banda, tenen la consideració d’OPAS més representatives en l’àmbit territorial respectiu, les que obtinguin almenys el 15% dels vots vàlids emesos en el procés electoral per a l’elecció de membres de les CA a fi d’ésser consultades per les administracions públiques.

Tutela administrativa:

En els aspectes institucionals, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) exerceix la tutela administrativa sobre les CA.

Àmbit territorial:

En el territori de Catalunya hi ha exclusivament quatre CA, l’àmbit de cadascuna de les quals, mentre perduri l’actual divisió territorial, comprèn les comarques corresponents, respectivament, a les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Funcions:

Les CA de Catalunya, cadascuna en l’àmbit de la seva respectiva competència territorial, tenen com a funcions:

a).- Mesurar la representativitat de les OPAS.

b).- Actuar com a entitats de consulta i de col·laboració amb l’Administració de la Generalitat en matèries d’interès agrari.

c).- Exercir les competències i les funcions que els delegui el DARP, en les condicions i les circumstàncies en què es produeixi la delegació. A aquest efecte, tenen la consideració d’oficines públiques, i pot ésser-hi presentada i tramitada la documentació relacionada amb les competències que tinguin delegades.

d).- Administrar llurs recursos i llur patrimoni.

De les quatre funcions més adalt indicades només la a) i la d) s’han exercit. Ara per ara, la b) i la c) no s’han dut a terme doncs ni l’administració de la Generalitat ha sol·licitat consulta o col·laboració en matèries d’interès agrari ni el DARP ha delegat competències i funcions en les CA, només els hi ha atribuït funcions administratives en matèria de liquidació de patrimonis de les antigues CA locals.

Altrament, les quatre CA de Catalunya, mitjançant acords aprovats per unanimitat en els seus respectius plens, han proposat d’exercir les següents funcions:

a).- Mantenir i actualitzar el cens d’electors.

b).- Creació d’un fons comú del patrimoni de les CA.

c).- Constitució d’un fons documental agrari.

Aquestes propostes no han estat acceptades pel DARP.

No són pròpies de les CA les funcions que es relacionen a continuació:

a).- La representació, reivindicació i negociació en nom i defensa dels interessos econòmics, socials, professionals i sindicals dels agricultors, que corresponen a les organitzacions sindicals i a les OPAS legalment constituïdes.

b).- La realització d’activitats mercantils o comercials, que corresponen a les cooperatives.

c).- El desenvolupament d’activitats que, d’acord amb la legislació de règim local, corresponen a les entitats locals.

Composició:

El Ple és l’òrgan sobirà de les CA i és format per vint-i-cinc membres. És elegit, per un període de quatre anys, pels professionals del sector agrari, per sufragi lliure, igual, directe i secret, atenent a criteris de representació proporcional.

Fruït de les darreres eleccions a CA, celebrades el 13 de desembre de 1998, la composició del Ple de cadascuna de les CA de Catalunya és la següent: